Estimades amigues i amics de Drap-Art,

L’artista d’aquesta setmana de la nostra Convocatòria per a artistes confinats és Miquel Oller Canet i el col·lectiu Kmaus.

Miquel Oller viu a Barcelona; graduat en Audiovisuals i Multimèdia, treballa com a tècnic audiovisual a l’Institut del Teatre i estudia Arts aplicades al Mur a l’Escola Llotja.

Conjuntament amb Clara Vallmajor-Lluch va formar el grup d’experimentació audiovisual i dansa, Kmaus, amb la presentació de Dansa a Pelé al Mercat de l’Audiovisual de Mataró, i col·laboradors com Gaby Sarelli (ballarina), Sergio Falleti (muntador) i Luz Tripiana (ballarina). El 2020, Kmaus es converteix en resident de EART Experimentem amb l’Art.

Durant el tancament Inanna: La reina del Cel i la Terra, una peça vídeo dansa, va ser creada per Oller i Tripiana amb música del grup argentí Fémina, entre Necochea (l’Argentina) i Barcelona (Espanya). 

Innana viatja a l’inframón per a trobar-se amb la seva germana fosca. Anticipant-se a la seva pròpia mort, s’atreveix a ser desmembrada, encaixant-li la mà a l’extinció. Inanna, que es va anar a la recerca del coneixement al costat fosc de la Terra, viatja a les profunditats de l’inconscient, per a arribar a l’eternament ocult. Ella reneix en el dolor en triar morir per a continuar vivint, comprendre tota la creació i conèixer la foscor i la llum. Triple Reina del Cel, la Terra i el que hi ha a baix, es mostra com un ser lligat al simbolisme de l’alliberament, i es converteix en arquetip del necessari sacrifici, renúncia, despersonalització; la màscara i la personalitat en l’avantsala de l’experiència de la mort, el descens i el retorn.

“El tancament no té moralitat, es presenta com una realitat sense referències, fa por, tens por com en un túnel. Amb el bloqueig, la sensació de confinament i confusió culmina en no saber a on anar. Entrar a l’espai hermètic, suplicar amb major força, deixar-se caure per a trobar una sortida, ens deixa en un passatge oblic entre dues parets sense suport. En aquest vídeo li donem un nou significat a aquests moments, com a éssers creatius, com resignifiquem un mateix espai i el reciclem…. La nostra reflexió es desembolica una sèrie de retrats caracteritzats per una certa animalitat del gest, una certa estranyesa, una nova força en el moviment que es desdoblega en el nostre interior per a superar aquesta crisi. Un despertar d’una realitat interior, que més que espiritual s’obre com un mirall d’allò social al qual contemplar intentant sortir del “Fons” (Títol de la cançó triada)”.

La peça va ser filmada en el túnel que va del barri de l’Havana a la platja de Mataró.

Esperem que gaudiu del treball dels artistes i us mantingueu sintonitzats per a les nostres últimes ressenyes.

Merci