Benvingudes amigues i amics de Drap-Art,

Els dos artistes de de la Convocatòria per a artistes confinadxs d’aquesta setmana són John French i Veronica Moragas.

Verónica Moragas és fotògrafa. El seu treball personal gira entorn de la societat de consum, la generació de residus, l’ecologia i el patrimoni tangible i intangible.

Durant els primers dies de l’estat d’alarma, el desconcert generat per les notícies sobre la pandèmia, el confinament forçat i la incertesa que estava experimentant, la van portar a reflexionar sobre el futur incert que espera a la humanitat. Aquesta reflexió va donar lloc a una sèrie de fotografies que va prendre amb materials que tenia a casa, que va titular Futurs incerts.

Futurs incerts intenta evocar un futur distòpic, on els personatges caminen sense una direcció específica, a la recerca d’un futur. Convertint-los d’alguna manera en migrants climàtics, obligats a moure’s a la recerca d’un lloc millor per viure.

Aquesta sèrie ens fa preguntar-nos col·lectivament com serà el món si no fem res per canviar les coses? On viurem? Com viurem? A on ens portarà el nostre ritme de vida i la sensació d’impunitat amb què vivim? Què passa si no ens adonem i fem alguna cosa per revertir el canvi climàtic?

Una fotografia d’aquesta sèrie ha estat elegida per a la imatge de la nostra Convocatòria d’artistes del Festival Drap-Art’20.

El nostre segon artista és John French. Va créixer a Melbourne, Austràlia, però ha viscut a BCN durant més d’una dècada. En la dècada de 1980 va fer un aprenentatge de fabricació d’eines a Melbourne, el 1985 es va mudar a Europa on va veure per primer cop obres de pintors moderns i va començar a dibuixar i pintar ell mateix. Va treballar com a artista a temps complet de 1992 al 2000 i ha realitzat més de vint exposicions individuals al Regne Unit, Espanya i Austràlia. Des de la dècada de 1980, ha estat estretament involucrat en campanyes ambientals i de drets humans, utilitzant el seu art per donar suport al treball de moltes ONGs i grups comunitaris. Actualment treballa com a professor i creatiu autònom a Poblenou, Barcelona.

Fa art perquè “si no ho fes, la meva vida estaria empobrida o insatisfeta d’alguna manera. Rares vegades li mostro el meu treball a ningú, però quan ho faig, sempre m’alegro si la gent s’identifica amb ell o el gaudeix “.

Reflexiona sobre el confinament i diu: “Durant el confinament vaig escoltar constantment el Servei Mundial de la BBC i els mitjans locals per mantenir-me informat. La meva mare que viu a Melbourne, va morir a l’abril i des de la meva habitació vaig veure el seu funeral online. Fer art em va donar un descans de la nova normalitat, va ser com un temps d’espera i em va permetre anar a un espai mental diferent. Aquests collages van agregar valor a la meva vida i una vegada que vaig acabar un, ho guardava en un llibre de presentació. Tenia molts materials, cinta de paper i fulles de tall de recanvi. Quan em vaig quedar sense cola, vaig recórrer al Blu Tack. Des de llavors, ha tornat una mica de normalitat, però encara no puc viatjar a casa i recollir les coses de la meva mare “.

Esperem que gaudiu d’aquests artistes i us mantingueu sintonitzat per les properes ressenyes!

Merci